En el marc del What if… beer que va tenir lloc el mes d’octubre passat –en la primera edició– a la UOC i  organitzat per l’eLearn Center, es van plantejar les preguntes següents: Què passaria si arribéssim al punt en què una competència es pogués adquirir amb una pastilla o posant-se un objecte? Quin paper tindrien aleshores les universitats en general i la UOC en particular? Per debatre aquest tema vam convidar Diego Redolar, doctor en Neurociències, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i coordinador de diferents assignatures de l’àrea de psicobiologia i neurociències.

Per tal de donar resposta a les pregunta, Redolar va començar l’exposició posant sobre la taula les tècniques d’estimulació profunda que ja s’han portat a terme amb rates i que constaten que «estimulant les àrees del plaer i del reforç es faciliten l’aprenentatge i la memòria». Pel que fa a aquests experiments, «la hipòtesi que hi ha al darrere és que, si s’activen les àrees del reforç, es genera un estat d’activitat (arousal*), i aquest estat d’actuació facilita l’atenció de la persona –en aquest cas de les rates– de manera que milloren els indicadors en les proves de memòria», afegeix.

La contrapartida, diu Redolar, «és que l’estimulació cerebral profunda resulta altament invasiva, atès que implica la implantació d’elèctrodes a dins del teixit nerviós. Per aquest motiu, el desenvolupament de tècniques d’estimulació cerebral no invasiva, com l’estimulació magnètica transcranial o l’estimulació elèctrica transcranial directa, obre noves portes per a la terapèutica i per a la recerca sobre el substrat neural de diferents funcions cognitives. Seria ètic estimular d’una manera no invasiva el cervell de les persones sense cap tipus de malaltia amb l’objectiu de millorar les seves funcions cognitives? Segurament, si pensem en la població infantil, podríem arribar a la conclusió que no seria apropiat, sobretot tenint present que tenen el cervell en estat de maduració».

Pel que fa a les universitats, on la comunitat és adulta i el cervell ja és desenvolupat, Redolar afirma que es podria portar a terme tècnicament parlant, «ja que la neurociència ho permet i èticament no seria tan qüestionable utilitzar aquestes tècniques per a potenciar les capacitats cognitives». Quin paper tindrien, doncs, les universitats en aquest nou context? I els professors? Redolar opina que el paper de la universitat continuaria essent fonamental. «La universitat no perdria en cap cas el seu paper; el que sí que es modificaria serien les funcions docents».

En un debat que va generar molt interès entre els assistents, Redolar va concloure que en l’actualitat aquestes tècniques d’estimulació invasiva «ja s’apliquen als Estats Units en la terapèutica: Parkinson, depressions majors, esquizofrènies, etc., però encara no han arribat a l’aprenentatge». Hi arribaran en un futur proper o llunyà? Sembla que haurem d’esperar.

 

Diego Redolar, doctor en Neurociències i professor de la Universitat Oberta de Catalunya

*Arousal – Les observacions de la vida diària ens suggereixen que el nostre nivell d’alerta pot variar al llarg del dia. Per exemple, quan veiem algun aspecte molt interessant (o aterridor, o simplement sorprenent) sentim que ens activem i som més conscients del que ens envolta. Al nostre sistema nerviós hi ha diversos circuits neuronals que segreguen almenys cinc neurotransmissors diferents (a saber, acetilcolina, noradrenalina, serotonina, histamina i orexina) que intervenen en algun aspecte del nivell d’alerta i vigília d’una persona. Aquests circuits formen part del que anomenem sistemes d’arousal.

Share:
Share on LinkedInTweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone
Marta Bernabeu on Twitter
Marta Bernabeu
Journalist at the UOC eLC. Graduated in Communication Sciences by the Universitat Ramon Llull (URL). Master in Coaching & Neurolinguistic Programming (NLP) and Systemic Coaching. Posgraduate in Management and Resolution of Family, Educational and Community Conflicts by Universitat Oberta de Catalunya (UOC).