La Singularity University (SU) és un think tank i institució educativa de Silicon Valley que ofereix programes educatius i una incubadora d’empreses. La seva característica diferenciadora és que explora els límits del progrés científic i les tecnologies “exponencials”, especialment la singularitat tecnològica a la que ens ha de portar l’explosió de la inteligència artificial. Va ser fundada el 2008 per Peter Diamandis i Ray Kurzweil al Parc de Recerca de la NASA a Califòrnia. Vaig sentir parlar d’ells fa un parell d’anys i sobretot després d’anar a una conferència de Salim Ismail a Barcelona on vaig conèixer la seva visió sobre les anomenades organitzacions exponencials.

La SU organitza summits internacionals, esdeveniments de dos dies per tot el món, co-organitzats amb socis locals, on es fa xarxa i es comparteixen visions dels canvis que impacten positivament al món. Els speakers són habitualment membres de la SU o alumni de la mateixa que treballen al territori on es fa l’esdeveniment. També empresaris o professionals de primer nivell simpatitzants de la SU.

Cal apuntar que la visió general de la SU en quant a l’impacte que té i tindrà el canvi exponencial tecnològic al món és sempre molt positiva (grans millores a la humanitat i a la societat), amb un tecno-optimisme molt exagerat i un punt naive.

A l’eLC tenim el convenciment de que molts dels canvis exponencials que s’estan produint en la tecnologia i la societat afectaran de manera profunda a l’educació. És en aquest context que vaig assistir a finals d’octubre al summit d’Italia, a Milà. Va ser un esdeveniment d’unes 1000 persones amb una vintena de xerrades molt inspiradores. He fet una ressenya completa de les xerrades però aquí faig un resum d’aquelles idees que crec que ens afecten més directament com a institució educativa.

Futur exponencial

Es preveu una època de canvi imparable. Els pilars de la societat en xarxa trontollen -pel bé de la humanitat- a partir de la explosió exponencial de les tecnologies, que ja estan madures, i apareixen nous models de negoci i es trenquen les regles existents. Tota la vida de la humanitat ha estat progressos locals i lineals i ara anem a un terreny global i creixements exponencials. La disrupció que provocarà (serà brutal) és una oportunitat i el que és clau és la convergència de tecnologies exponencials. Cal agafar la tecnologia i prendre riscos per innovar, sense perdre de vista els valors, l’ètica i conservar la essència de la humanitat.

Noves empreses

Les empreses exponencials són les que entenen o entendran aquest canvi (també universitats?). Cal, per començar, ser ambiciosos i tenir una visió ambiciosa que sigui un propòsit de transformació massiva (MTP). Cal crear empreses que aprenguin i arrisquin més que empreses eficients. Per aprendre cal poder fallar.

Intel·ligència Artificial i Robòtica

la IA sumada a la robòtica, provocarà un gran canvi laboral en 5 anys. Per sobreviure en aquest futur hem d’aprendre a “ballar amb les màquines” en un simbiosi perfecta home-màquina. De totes maneres, no és segur que les màquines ens treguin la feina si no que treballar amb els robots ens ajudarà molt. Ens hem d’espavilar, però, que si no la disrupció ens deixarà fora de joc. El futur, doncs, clarament és robots i humans treballant junts. Els humans hi són per fer preguntes i les màquines per respondre. Cal aprendre a preguntar i cal ensenyar als nens a viure amb robots.

Innovació          

El millor per preveure el futur és provocar-lo. Per innovar calen equips d’innovació intel·ligents: no cal inventar i desenvolupar coses de zero, cal buscar-les i combinar-les (integració elegant, en diuen). Sempre hi ha “peces de lego” que ens permeten crear el que volem. Per innovar és millor sempre optar per crear ecosistemes i aconsellen que si es vol provar alguna innovació en model de negoci, es faci creant una startup, de la pròpia empresa, creant un grup de persones que treballin “a la frontera” i fer-los créixer al marge dels “anticossos” corporatius i protegir-los. Avís: La disrupció no ve quasi mai de la pròpia indústria.

Futur del treball

La mateixa tecnologia que ens pot treure la feina ens pot ajudar a reinventar-nos. Actualment el mercat laboral està orientat a la eficiència, a definir i estandaritzar tasques, a integrar tasques. Però aquesta estandarització i eliminació d’ineficiències les podrà fer un algoritme, és qüestió de temps que les maquines ho facin… i si les maquines agafen tota la feina rutinària, que fem amb els humans?: hem d’explotar les capacitats pròpiament humanes! Per tant, aconsellen educar i formar en capacitats i valors: creativitat, curiositats, innovació i passió!!! més fins i tot que educar en coneixements tecnològics (STEM). Cal ajudar a als estudiants a trobar el que els apassiona i veure com poden viure d’això. La gran pregunta és com educar per liderar la nova utopia, la utopia que ens porta el futur exponencial. Aconsellen arriscar a canviar coses al model educatiu actual.

Guillem Garcia Brustenga es Director de Recerca i Anàlisi de Tendències de l’eLC i autor del llibre La Reina Roja. Siete entrevistas a expertos sobre la función de la educación en la sociedad líquida dins la col·lecció Outer Edu, disponible aquí.